En un vol turístic per Catalunya, un globus aerostàtic sol volar entre uns 300 i 1.000 metres sobre el terra, segons el vent i el que el pilot et vulgui ensenyar. Aquesta altura la decideix el pilot a cada moment, sempre dins de les normes de l'aire, perquè pujar i baixar és l'única manera que té de guiar el globus: a cada altura el vent bufa amb una direcció i una força diferents.
300–1.000 m
Altura habitual d'un vol turístic, comptada des del terra.
~100 °C
Temperatura aproximada de l'aire dins la vela durant el vol.
21.027 m
Rècord mundial d'altura en globus d'aire calent (2005).
Una escala per fer-te'n una idea
Les xifres soles costen d'imaginar. Aquest gràfic posa a la mateixa escala el vol que faries amb nosaltres, la muntanya de Montserrat, un avió de línia i el rècord mundial. L'escala és comprimida (logarítmica): si fos lineal, la franja d'un vol turístic seria una ratlla gairebé invisible a la part de baix del dibuix.
Gràfic il·lustratiu, no a escala lineal. L'altura d'un vol en globus es compta des del terra; la de Montserrat, els avions i el rècord, sobre el nivell del mar.
Qui decideix l'altura (i per què canvia durant el vol)
Un globus no té timó ni cap motor que l'empenyi: va a la mateixa velocitat i en la mateixa direcció que l'aire que l'envolta. L'únic que controla el pilot és l'altura. I com que el vent gairebé mai no bufa igual a 200 metres que a 800, pujar o baixar és la manera de canviar de rumb. Abans d'enlairar-se, el pilot estudia la previsió meteorològica per saber què trobarà a cada capa.
Durant el vol, l'altura canvia segons el que calgui fer:
- Més avall, per veure els detalls del paisatge, buscar una capa de vent més lenta o preparar l'aterratge.
- Més amunt, per trobar el vent que porta cap a la zona bona o per obrir la vista: en alguns moments es puja una mica per sobre dels 1.000 metres si la panoràmica s'ho val.
Tot això passa dins d'un marc legal. Un globus és una aeronau i el pilot necessita llicència: a Europa les normes les fixa l'EASA i a Espanya les supervisa l'AESA. Les regles de l'aire marquen altures mínimes sobre pobles i ciutats, i hi ha zones, com les properes als aeroports, on l'espai aeri és controlat. Per saber en tot moment on és, el pilot porta altímetre, variòmetre (que indica si puges o baixes i a quin ritme) i GPS.
Com puja i baixa un globus: aire calent, cremador i vàlvula
Tot parteix del principi d'Arquímedes aplicat a l'aire. Quan s'escalfa, l'aire s'expandeix i una part surt per la boca de la vela; el que queda dins pesa menys que el mateix volum d'aire fred de fora, i aquesta diferència empeny el globus cap amunt. Com més diferència de temperatura hi ha entre dins i fora, més empenta. Ho expliquem amb més detall a Per què vola un globus aerostàtic?
Per pujar
El pilot obre el cremador, que funciona amb propà. La flama, de diversos metres, escalfa l'aire de la vela, el globus guanya empenta i comença a pujar. No és immediat: un globus de passatgers conté milers de metres cúbics d'aire i triga uns segons a reaccionar, per això el pilot s'hi avança.
Per mantenir l'altura
Quan l'aire de dins es refreda, el globus tendeix a baixar. Per quedar-se a la mateixa altura, el pilot fa cremades curtes cada poca estona. És el soroll que sentiràs de tant en tant; entre cremada i cremada, silenci.
Per baixar
N'hi ha prou de deixar d'escalfar perquè l'aire es vagi refredant. Si vol baixar més de pressa, el pilot estira un cordó que obre una vàlvula a dalt de tot de la vela i deixa escapar una mica d'aire calent. Aquesta mateixa vàlvula s'obre del tot al final, per buidar el globus un cop a terra.
Quin gas fa servir un globus aerostàtic?
Fa servir propà com a combustible. El propà viatja liquat en bombones dins la cistella i alimenta el cremador. La vela, en canvi, s'omple d'aire normal escalfat: és aquest aire calent el que fa volar el globus, i d'aquí ve el nom de globus d'aire calent. Si vols conèixer bé cada peça, a Què és un globus aerostàtic? t'expliquem com són la vela, la cistella i el cremador.
La confusió amb l'heli és molt habitual, perquè hi ha uns altres globus que sí que volen amb gas. Els globus de gas s'omplen d'heli (o d'hidrogen), que pesa menys que l'aire sense haver-lo d'escalfar. Són una altra disciplina, amb una tècnica pròpia, i es fan servir sobretot en competicions de llarga distància i en investigació. La diferència, resumida:
| Globus d'aire calent | Globus de gas | |
|---|---|---|
| Què hi ha dins la vela | Aire escalfat per un cremador | Heli o hidrogen |
| Combustible | Propà en bombones | No crema res per flotar |
| Com puja | Escalfant més l'aire | Deixant anar llast (normalment sorra) |
| Com baixa | Deixant refredar l'aire o obrint la vàlvula | Deixant sortir gas per una vàlvula |
| Ús habitual | Vols turístics, festivals i competicions | Competicions de llarga distància i investigació |
A quina temperatura és l'aire de dins del globus?
En vol, l'aire de dins la vela sol ser al voltant de 100 °C. No és una xifra fixa: depèn del pes que porti el globus, de la temperatura de fora i de si en aquell moment el pilot vol pujar o mantenir-se. La part alta de la vela és més calenta que la de baix.
Hi ha un sostre: en la majoria de veles de niló, l'aire interior no hauria de passar d'uns 120 °C, perquè per sobre el teixit es degrada més de pressa. Per això els globus solen portar un sensor de temperatura a dalt de la vela, que el pilot vigila al costat de l'altímetre. La flama del cremador sí que és molt més calenta, a uns 600 °C, però surt pel centre de la boca i no toca el teixit.
Un detall curiós: com que el que compta és la diferència de temperatura entre dins i fora, un globus vola amb més facilitat en un matí fresc que en una tarda de calor. És una de les raons per les quals els vols es fan a primera hora.
El rècord: un globus d'aire calent a 21.027 metres
El 26 de novembre de 2005, el pilot indi Vijaypat Singhania va pujar per sobre de Bombai amb un globus Cameron Z-1600 fins a 21.027 metres d'altitud. És el rècord mundial d'altura en globus d'aire calent segons Guinness World Records.
Per posar-ho en context: és unes dues vegades l'altura de creuer d'un avió de línia, ja dins de l'estratosfera. A aquesta altura l'aire és tan escàs i tan fred que ningú no hi sobreviuria sense una protecció especial. La franja d'un vol turístic queda més de vint vegades per sota.
Si t'agraden aquestes històries, al nostre article de rècords mundials en vols en globus hi trobaràs també la primera volta al món sense escales i el vol més llarg.
Què notaràs a cada fase del vol
| Fase | Altura aproximada | Què notes |
|---|---|---|
| Inflat | A terra | El ventilador omple la vela d'aire fred i després el cremador l'aixeca. És sorollós i molt fotogènic. |
| Enlairament | Els primers metres | La cistella se separa del terra amb suavitat. Molta gent no s'adona que ja vola fins que mira avall. |
| Creuer | Uns 300 a 1.000 m sobre el terra | Silenci i gairebé cap sensació de vent, perquè et mous amb ell. Quan sona el cremador, notes l'escalfor sobre el cap. |
| Aterratge | Baixada progressiva fins al camp | El pilot t'explica abans com t'has de col·locar. Després, l'equip de terra recull el globus i celebrem el vol amb un brindis amb cava. |
Preguntes freqüents sobre l'altura d'un globus
Un globus pot pujar a 3.000 metres?
Tècnicament sí: un globus d'aire calent pot pujar molt més, com demostra el rècord. En un vol turístic no té sentit. A 3.000 metres fa bastant més fred, el paisatge es veu petit i llunyà, l'aire té menys oxigen i, a més, cal respectar els límits de l'espai aeri. El pilot busca l'altura que dona bon vent i bona vista, i això sol ser entre 300 i 1.000 metres sobre el terra.
Fa fred allà dalt?
Menys del que sembla. La temperatura de l'aire baixa, de mitjana, uns 6,5 °C per cada 1.000 metres que puges, de manera que a l'altura d'un vol turístic la diferència amb el terra és de pocs graus. A més, cada vegada que sona el cremador en notes l'escalfor sobre el cap. A la matinada, en canvi, sí que sol fer fresca: vine amb roba per capes i calçat còmode, sobretot a l'hivern.
Es nota el vertigen?
En general, no. El vertigen sol aparèixer quan mires avall des d'un punt fix lligat al terra, com un balcó o un penya-segat. A la cistella no tens aquesta referència, el moviment és molt suau i et desplaces amb el vent, així que la sensació és més de surar que d'altura.
Per què els globus volen a la sortida del sol?
Perquè a primera hora l'aire és més tranquil i estable. Quan el sol comença a escalfar el terra es formen corrents d'aire ascendents i el vent sol augmentar, i això no convé a un globus. A més, l'aire fresc del matí ajuda el globus a volar amb més facilitat. I de regal, veus sortir el sol des del cel.
Quin gas fan servir els globus aerostàtics?
Propà, guardat liquat en bombones dins la cistella, que alimenta el cremador. La vela no porta heli: va plena d'aire escalfat a uns 100 °C. Els globus d'heli o d'hidrogen existeixen, però són un altre tipus d'aeronau, els globus de gas.
Es pot volar per sobre dels núvols?
De vegades, a l'hivern, la boira es queda a les valls i el globus vola per sobre d'aquest mar de núvols, com a la foto del principi. Depèn del dia i sempre ho decideix el pilot, que necessita veure bé el terreny per triar on aterrar.
Ara que saps a quina altura es vola, puja a veure-ho
Fa més de 20 anys que organitzem vols en globus per Catalunya, amb pilots certificats per l'EASA, en sis zones: l'Anoia, Osona, el Bages, la Cerdanya, la Costa Brava i la província de Lleida. El vol dura al voltant d'una hora i tota l'experiència, unes tres hores, amb brindis amb cava en aterrar, diploma i fotos inclosos.
El bitllet és de data oberta i val 365 dies. Si el dia del vol la meteorologia no acompanya, et donem una nova data sense cap cost.
- Vol entre setmana: 159 € per persona.
- Vol qualsevol dia: 179 € per persona.