Un globus aerostàtic té tres parts principals: la vela (la gran bossa de tela que s'omple d'aire calent), el cremador (que escalfa aquest aire) i la cistella (on viatgen el pilot i els passatgers). Al seu voltant hi treballen diversos sistemes imprescindibles: les bombones de propà que alimenten el cremador, el paracaigudes o vàlvula de la part superior per baixar, la boca i el faldó, les cintes de càrrega, els cables i mosquetons que ho uneixen tot, i els instruments de vol: altímetre, variòmetre, termòmetre de la vela, ràdio i GPS.
A sota tens l'esquema complet i, després, cada peça explicada: de què és feta, per a què serveix i com treballen juntes en un vol.
VelaCremadorCistellaParacaigudesBombonesInstruments
Part 1 · La que vola
La vela
La vela és la gran bossa de tela que conté l'aire calent, i és la part que realment «vola»: l'aire més calent que el de fora pesa menys que l'aire que desplaça, i el globus s'enlaira.
Està cosida a partir de llargues tires verticals de niló (o polièster) d'alta resistència de tipus rip-stop: lleuger, gairebé estanc gràcies a un recobriment i teixit de manera que un petit esquinç no s'escampi. La mida es mesura en metres cúbics, des d'uns 2.000–3.000 m³ d'un globus esportiu petit fins a més de 10.000 m³ dels globus de passatgers més grans. Com més volum, més pes pot aixecar.
Cintes de càrrega
Seguint les costures baixen unes cintes de teixit molt resistent, des d'un anell de corona a dalt fins als cables d'acer a baix. Reparteixen el pes de la cistella i dels passatgers per tota la vela.
Boca i faldó
L'obertura inferior és la boca, per on entra la flama. Els panells del voltant són d'un teixit ignífug (normalment Nomex), i molts globus hi afegeixen un faldó que protegeix la flama del vent.
En una frase: la vela és la bossa de niló que reté l'aire calent i fa volar el globus.
Part 2 · El motor
El cremador
El cremador és el motor del globus: escalfa l'aire de la vela. Muntat en un bastidor metàl·lic damunt del cap del pilot, llança cap a la boca una flama de diversos metres amb aquell so que tothom recorda d'un vol en globus.
El propà arriba líquid des de les bombones i passa per un serpentí enrotllat al voltant de la flama, on s'escalfa i es converteix en gas perquè la combustió sigui potent i regular. Una petita flama pilot es manté encesa tot el vol.
Els globus de passatgers porten dos o més cremadors independents, per redundància. Molts tenen també una vàlvula de flama líquida, més silenciosa, que es fa servir quan se sobrevolen zones amb animals per no espantar-los; com que és més lluminosa, és la protagonista dels espectacles nocturns de globus. El pilot crema a ràfegues curtes: més per pujar, les justes per mantenir l'altura.
En una frase: el cremador escalfa l'aire de la vela amb una flama de propà.
Part 3 · On viatges tu
La cistella
La cistella porta el pilot, els passatgers i el combustible. Encara es fa a mà, amb vímet o jonc trenat sobre una estructura d'acer, amb el terra de fusta contraxapada i la vora encoixinada i folrada de pell. Per què vímet avui dia? Perquè és lleuger, resistent i flexible: a l'aterratge, el trenat cedeix una mica i absorbeix part del cop.
N'hi ha des d'un sol pilot fins a uns 30 passatgers; les grans es divideixen en compartiments, amb el pilot i les bombones al central. Una cistella de passatgers fa uns 1,2 metres d'alt, s'hi viatja dret i algunes tenen una porta lateral per pujar-hi més fàcilment.
Cables i mosquetons: el que uneix la cistella a la vela
La cistella no està lligada a la tela. De la part baixa de la vela baixen cables d'acer inoxidable que s'enganxen al bastidor del cremador amb grans mosquetons, i del mateix bastidor surten els cables de la cistella, que passen per sota del terra. Així el pes puja pels cables fins a les cintes de càrrega.
En una frase: la cistella porta les persones i el combustible; és de vímet perquè esmorteeix l'aterratge.
Veure-la a un pam és una altra cosa: al final t'expliquem on pujar-hi a Catalunya.
Sistema 1 · Per baixar
El paracaigudes (vàlvula superior)
El paracaigudes serveix per baixar. No és per saltar: és una vàlvula circular de tela a la corona, la part més alta de la vela, que la pressió de l'aire calent manté tancada des de dins.
Quan el pilot estira la seva corda (normalment vermella), el paracaigudes se separa de la vora, surt aire calent i el globus baixa; quan la deixa anar, es torna a tancar. A l'aterratge s'obre del tot per buidar la vela. Molts globus de passatgers porten també vàlvules de gir laterals per fer girar el globus, per exemple per aterrar amb el costat llarg de la cistella al davant.
En una frase: el paracaigudes és la vàlvula de la corona; quan s'obre surt aire calent i el globus baixa.
Sistema 2 · El combustible
Les bombones de propà
El propà viatja dins la cistella en bombones d'acer inoxidable, alumini o titani, dretes i subjectades amb corretges. Es guarda liquat a pressió perquè així ocupa poc espai i allibera molta calor per cada quilo. Cada bombona té vàlvules, un indicador de nivell i una mànega fins al cremador, i el pilot pot passar d'una a l'altra en ple vol, sempre amb marge de reserva.
En una frase: les bombones guarden el propà líquid que alimenta el cremador.
Sistema 3 · La informació
Els instruments de bord
Un globus no té cabina, però sí una petita consola d'instruments a la vista del pilot:
- Altímetre: l'altura de vol.
- Variòmetre: si puja o baixa i a quina velocitat; clau, perquè el globus reacciona amb retard a cada cremada.
- Termòmetre de la vela: un sensor a la part alta evita superar el màxim que fixa el fabricant.
- Indicadors de combustible a cada bombona.
- Ràdio: amb el control aeri quan cal i amb l'equip de terra, que segueix el globus en cotxe.
- GPS: posició, direcció i velocitat respecte al terra.
Completen l'equip un extintor i una farmaciola.
En una frase: altura, pujada o baixada, temperatura de la vela i combustible: el que vigila el pilot.
Taula resum: de què és feta cada part i per a què serveix
Totes les peces d'un cop d'ull:
| Part | De què és feta | Per a què serveix |
|---|---|---|
| Vela | Niló o polièster rip-stop amb recobriment | Contenir l'aire calent que fa pujar el globus |
| Cintes de càrrega | Cinta tèxtil d'alta resistència | Repartir el pes per tota la vela |
| Boca i faldó | Teixit ignífug (Nomex) | Deixar entrar la flama i protegir-la del vent |
| Paracaigudes | Teixit de la vela i cordes | Deixar sortir aire calent per baixar i buidar la vela a l'aterratge |
| Cremador | Acer inoxidable, serpentí i vàlvules | Escalfar l'aire de la vela |
| Bombones | Acer inoxidable, alumini o titani | Guardar el propà líquid |
| Cables i mosquetons | Acer inoxidable | Unir la vela, el cremador i la cistella |
| Cistella | Vímet o jonc sobre estructura d'acer, terra de contraxapat | Portar el pilot, els passatgers i el combustible |
| Instruments | Electrònica i sensors | Informar de l'altura, la pujada o baixada, la temperatura i el combustible |
Com treballen juntes les parts durant un vol
Cap peça no funciona sola. Així entren en joc, des del remolc fins que tot torna a la bossa:
1Desplegar i muntar
La vela s'estén a terra, la cistella s'ajeu de costat i els cables s'enganxen al bastidor del cremador.
Peça clau: cables i mosquetons
2Inflat en fred
Un ventilador omple la vela d'aire fred mentre l'equip de terra manté la boca oberta.
Peça clau: vela i boca
3Inflat en calent
La flama entra per la boca: la vela s'aixeca i la cistella es posa dreta, encara lligada a un vehicle.
Peça clau: cremador i faldó
4Enlairament
Amb els passatgers a bord, unes cremades més llargues, una ullada al variòmetre i es deixa anar l'amarratge.
Peça clau: cremador i variòmetre
5A l'aire
Cremades curtes per mantenir l'altura i el paracaigudes obert uns segons per baixar a una altra capa de vent.
Peça clau: paracaigudes i instruments
6Aterratge i recollida
El paracaigudes s'obre del tot, la vela es buida i després es plega dins la seva bossa.
Peça clau: paracaigudes i cistella
De l'esquema al cel
Vols veure aquestes peces de veritat? Vola en globus per Catalunya
A Camins de Vent organitzem vols en globus des de fa més de 20 anys, amb pilots certificats per EASA. Volem a sis zones: l'Anoia, Osona, el Bages, la Cerdanya, la Costa Brava i la província de Lleida.
- Vol d'aproximadament 1 hora i unes 3 hores d'experiència en total.
- Brindis amb cava, diploma i fotos.
- Bitllet amb data oberta, vàlid 365 dies.
- Si el temps no acompanya, et donem una data nova sense cap cost.
Vol entre setmana: 159 € per persona · Vol Premium, qualsevol dia: 179 € per persona
Preguntes freqüents sobre les parts d'un globus
Quines són les parts d'un globus aerostàtic?
La vela, el cremador i la cistella, més el paracaigudes o vàlvula superior, les bombones de propà, la boca i el faldó, les cintes de càrrega, els cables i mosquetons i els instruments de vol.
De què és feta la cistella d'un globus?
De vímet o jonc trenat a mà sobre una estructura d'acer, amb terra de contraxapat. El vímet és lleuger, resistent i flexible, i esmorteeix l'aterratge.
Quin combustible fa servir el cremador d'un globus?
Propà, que viatja líquid en bombones dins la cistella.
A quina temperatura és l'aire de dins del globus?
En vol sol rondar els 100 °C a la part alta de la vela, segons el pes i la temperatura exterior. Els fabricants fixen un màxim, normalment al voltant de 120 °C, i un sensor avisa el pilot.
Quina mida té la vela d'un globus aerostàtic?
Un globus esportiu petit té uns 2.000–3.000 m³ i els de passatgers més grans superen els 10.000 m³. Inflat, un globus de passatgers fa fàcilment més de 20 metres d'alçada.
